VIDA i MORT de l'Escola republicana de Puigmoltó del Garraf (1931-1983)

Vida i mort de l’Escola republicana de Puigmoltó

*Com a observador privilegiat dels esdeveniments escolars, no pas des del bàndol republicà, però sí des de la recerca i l’estudi del període republicà als Arxius Històrics de Ribes i de Sitges, vaig fer una anàlisi objectiva d’aquella Escola Pública Unitària i Mixta del poble de Puigmoltó, que en l’actualitat celebra els seus 25 anys de la seva supressió, tot plegat i en paquet amb les escoles unitàries d’Olivella i de Garraf, per raons econòmiques.

*Aquella “plaça major de l’ensenyament primari” com l’anomenaven els ciutadans i ciutadanes de la petita “vila”, quelcom més que un nucli de Ribes del Penedès, com a darrer mestre públic d’aquell centre escolar, a punt de convertir-se en un Casal de Cultura per obra i gràcia del socialisme ribetà, hi celebro els 25 anys d’una memòria històrica entranyablement penedesenca, en un moment que el Gran Penedès fa un recull en el projecte “Tots els Noms” i “L’Escola Republicana”.

*La Generalitat Republicana, creadora de l’Escola Unitària i Mixta, va seguir, en el camp de l’ensenyament, les passes iniciats per la Mancomunitat. Resulta interessant constatar que els catalans que potenciaven la renovació educativa anteriorment, són els que reemprenen el camí dins la Generalitat, que a més de crear escoles republicanes, formava els mestres catalans en profunditat. Dotada, però, de més embranzida que la Mancomunitat, ràpidament preparava les eines tant per catalanitzar l’ensenyament com per dotar a Puigmoltó i a Catalunya de mestres ben capacitats, de visió àmplia i humana i que responguin a les exigències dels municipis catalans-.

*La Generalitat Republicana va revitalitzar Ribes del Penedès tant reanudant les Escoles d’Estiu de la Mancomunitat com l’Escola Nova com a metodologia, és a dir, els escolars de Puigmoltó eren el centre i les mestres les coordinadores practicant l’escola activa.

*L’any 1931, any del naixement de l’Escola republicana a Puigmoltó, la Generalitat Republicana creava el Consell de Cultura, el secretari del qual era l’Alexandre Galí i, aviat l’Escola Normal amb l’objectiu de preparar el personal per a l’escola pública.

*En iniciar-se la guerra, els religiosos ribetans són obligats a plegar. El 27 juliol 1936 va néixer el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), una delegació del qual era a Sitges, integrat per tots els sectors que representaven els corrents de l’hora, es va intensificar el laïcisme i es acrecentar la unificació docent, es va implantar la coeducació i l’Escola Nova o règim d’escola activa. La Generalitat va intervenir directament en la bona marxa de l’ensenyament al municipi de Ribes, adaptant el col•legi religiós i creant l’escola unitària de Puigmoltó amb la finalitat d’acollir en règim graduat tots els infants dels voltants fins a 60 alumnes.

*En inciar-se el període de la postguerra l’Escola unitària de Puigmoltó es transforma amb les bases de la reforma educativa franquista de l’any 1938,transformacions que fan el cim amb la Llei General d’Educació de l’any 1970 (EGB)-.El nou Estat espanyol és autoritari de partit únic, Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. L’Escola Pública Unitària segueix sent d’educació mixta i a l’espera de la nova reforma educativa de l’any 1945.

*El control ideològic a Puigmoltó és asfixiant, a través de depuracions que afecta a alguna mestra. L’Estat deixa la inculcació ideològica en mans de la Falange i de l’Església, a vegades amb tensions entre l’Església i sectors falangistes. L’Escola de Puigmoltó portarà la confessionalitat catòlica amb pràctiques religioses obligatòries i una orientació religiosa en els programes escolars. S’ataca tota reminiscència de signe republicà com ara el laïcisme i tota mena de rastres de la Institución Libre de Enseñanza, bo i retornant a la formació religiosa, clàssica i humanístic, segons les lleis de 1938 i 1945.En general, les mestres de Puigmoltó no tenen un nivell baix de formació, com passava arreu de Catalunya. El centralisme de l’Estat franquista es fa sentir a Catalunya amb més intensitat.

*A l’Escola Unitària de Puigmoltó, com arreu de Catalunya, s’elimina l’ensenyament amb referència específica a Catalunya i es va prohibir tant l’ensenyament com l’ús de la llengua catalana com a vehicle escolar. I, així fins a l’entrada de Ruiz Jiménez al Ministeri d’Educació Nacional l’any 1951,que són els primers intents de reforma de l’aparell escolar, bo i coincidint amb l’inici d’un procés d’integració de l’Estat espanyol al capitalisme internacional. L’any 1956 es concreta el primer Pla Nacional de Construccions Escolars per a l’Educació Primària. L’Ajuntament de Ribes segueix amb el mateix edifici a Puigmoltó, una antiga vivenda comprada per govern municipal republicà.

*Els progressistes defensen la democratització de l’ensenyament públic, bo i entenent per tal la possibilitat per a tots els infants d’accedir a la instrucció. En aquest any el Ruiz Giménez és destituït i passa a formar part de la denominada “Oposició democràtica”-. No seguiré endavant en aquesta anàlisi, fruit de la meva recerca i estudi d’una escola unitària “plaça major de l’ensenyament a Puigmoltó” durant 52 anys, sinó només insistir en la Memòria Històrica d’una petita Vila, que alguns (no s’hi val) la cataloguen com el C/ Puigmoltó de Ribes del Penedès.

*Les escoles de l’Opus Dei marquen la pauta a tot l’Estat espanyol, però a Catalunya un sector de la burgesia inicia pel propi compte el canvi en l’aparell escolar. Les institucions Rosa Sensat i la Coordinació Escolar, consoliden tant la formació dels mestres com l’extensió del moviment educatiu. Sant Pere de Ribes no va quedar gens ni mica endarrerit, que afavorirà l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó durant anys